Tot i que, en línees generals, les meves valoracions sobre el personal d'Arkham solen ésser riguroses i centrades en l'enfocament psicològic del subjecte analitzat, en quest cas m'he vist obligada a fer una excepció donat l'halo de complexitat i multiplicitat mental del següent individu. Així que la meva valoració es centrarà en el marc de reclutament del subjecte en sí, tal i com podrà apreciar. Edmund Faust: Ara fa 20 anys que vàrem aconseguir capturar-lo per fer-li comfessar tots els seus crims. El vam tancar en la més segura de les càmeres de les que disposàvem en aquells moments a la organització: un lloc inexpugnable i un dels llocs de major seguretat del mon sencer. La incredulitat va ser la nostra primera reacció quan Faust no va trigar ni mitja hora en sortir del lloc i encara li va sobrar temps per aconseguir anular tot el departament tecnològic i deixar fora de servei el sistema de vigilància i energia de totes les instal·lacions. En altrres paraules: es va apoderar per complet de tota ARKHAM a l'edat de 69 anys. Si no haguera sigut per lo vostra veloç intervenció, le llo hagués estat desmantellat per complet, o pitjor encara: el que s'amaga sota la pell d'ARKHAM hagués sortit a la llum. I aquí el que crec va ser la vostre major fita, president: en lloc d'eliminar aquest perillós enemic, el vàreu convertir en un del nostres més valuosos aliats, i tot només amb la petita ajuda d'aquelles petites i preciades pastilles roges. No només vàreu aconseguir, donar-li una vital·litat i longevitat inhumanes, sino que, a més, vàreu activar encara més la seva ja extraordinària capacitat cerebral, atorgant-li una memòria i potencial de càlcul monstruosos. Evidenment això no va ajudar a sanar la seva lasciva depravació per tot el relacionat amb el sexe femení (especialment per la seva roba interior), i tampoc va curar la seva addicció al coneixement, fet que portà la seva ment a dividir-se en dos: una part que ell necessita treballar, crear, imaginar i l'altre deixar anar a les seves libidinoses accions. Però, donat que qualsevol intent de mantenir-lo cautiu, acabaria en fracàs, vostè li va donar la possibilitat de posar a prova la seva pròpia ment, el que va fer que ell mateix es creés el seu propi cautiveri: l'única presó de la que no pot escapar. Com sempre, mai deixarà de sorprendre,
Atentament, |
