Finalment, va arribar aquí i va posar-li nom al bosc...

... dels arbres, sí, d'acord.

Mestre Barrufet, no està espantat de travessar un bosc?

Haig de?

Vinga, no passa res, tothom sap que els barrufet no es troben còmodes en els boscos.

Això són mentides i llegendes urbanes.

Vull dir, rurals.

No ens espanta el bosc, és clar. Els barrufets no tenen fòbia. Aquestes bajanades venen de que normalment vivim en coves i mines, i mai en els boscos. És de lògica! Allà mai plou i no hem de preocupar-nos per aquestes fulles. La temperatura és constant i a sobre ens sentim segurs, mentre que els boscos són totalment perillosos.

Nosaltres, els Barrufets, som els únics que percebem els perills del bosc.

Perills?

Bé, ja veig, de vegades una fulla pot caure't a sobre!

No és això, sabatots. Un bosc té entrades per tot arreu, però no hi ha visibilitat. En una cova ningú s'amaga rere parets i a la planura ho veiem tot, però aquí, els bandits i els depredadors es poden amagar darrere de qualsevol arbre!

Hi ha animals per tot arreu i massa soroll per entendre tots els perills, sempre hem d'estar en guàrdia...

Els atacs poden venir de qualsevol part, els enemics s'amaguen a pocs metres de tu fàcilment...

És molt fàcil d'amagar una trampa...

... els animals malvats sorgeixen...

... de les arrels que et poden fer caure...